Joan Maragall i el Modernisme

La gran tragèdia del poema "la vaca cega" com el títol ho indica és que es cega, a causa d'una pedrada a un ull i a l'altre per tenir catarates. Les diferències que hi ha entre el poema "la vaca cega" i el poema "la vaca suïssa" són que la protagonista del primer poema es resigna amb el seu problema i no lluita per tenir una millor qualitat de vida, en canvi la vaca del segon poema encara que també té problemes els afronta amb valéntia i sense acovardir-se.

Moderns o modernistes?

Terme col·lectiu que engloba diverses tendències i doctrines, condemnades per l'Església, relacionades amb el liberalisme protestant, que sostenen l'evolució tant del dogma com de la tradició de l'Església i reaccionen davant la doctrina tradicional, l'autoritat dels Pares i el magisteri eclesiàstic.

El modernisme sorgeix per l'evolució de l'eclecticisme i el hitoricisme . És un art burgès, molt car, que intenta integrar en l'arquitectura tot l'art i totes les arts. El modernisme és un corrent essencialment decoratiu, encara que posseïx solucions arquitectòniques originals. Es desenvolupa a cavall entre els segles XIX i XX.

El modernisme va ser el moviment cultural més característic que es va desenvolupar a Catalunya a finals del segle XIX i durant la primera dècada del XX. Els seus inspiradors volien transformar la cultura de la Renaixença en una cultura moderna i nacional.

Autors i obres del modernisme:

Literatura:
Joan Maragall -> l'Avenç, el Diario de Barcelona, Poesies, Visions i Cants…
Raimon Casellas -> Les Multituds…
Victor Català -> Solitud…
Josep Pous i Pagès -> La Vida i la Mort de Jordi Fraginals…
Víctor Català -> La Infanticida, El Llibre Nou…
Prudenci Bertrana -> Josfat…
Miquel de Palol -> Camí de Llum…
Santiago Russiñol -> L'alegria que passa, El Jardí abandonat, L'Auca del Senyor Esteve…
Joan Puig i Ferreter -> Aigües encantades, La dama enamorada…

Arquitectura:
Antoni Gaudí i Cornet - > casa Vicens, temple de la Sagrada Família, Parc Güell, La Pedrera, El Capricho…
Lluís Domenech i Montaner -> parc de la Ciutadella , palau de la MúsicaCatalana, l'hospital de Sant Pau, Institut Pere Mata, la casa Montaner, la casa Thomas…
Josep Puig i Cadafalch ->Casa Martí (Els quatre gats), Casa Amatller, Casa Macaya…

Escultura:
Venanci Vallmitjana i Barbany -> la marina, l’agricultura, diana, panteóal cementiri d’Arenys de Mar…
Agapit Vallmitjana i Barbany -> el comerç, la industria, el caçador de lleons…
Manel Fuxà i Leal -> Bonaventura C. Aribau , Francesc Rius i Taulet, Pepita Teixidó, Panteó Carreras…
Josep Reynés i Gurguí -> Gerro decorat, Doctor Robert, El Greco, Roger de LLúria, La justicia, Fris a la part superior de l'Arc de Triomf de Barcelona…

Pintura:
Isidre Nonell i Monturiol -> Dona del llit , Dona seient, Dona Llegint…
Ramon Casas -> Sombras, Quatre Gats, Pèl & Ploma Setmanari, Affiche imaginaire…
Santiago Rusiñol-> La vall dels tarongers...
Alexandre de Riquer -> Falconer, Les temptacions de Sant Antoni, L'Anunciació…

El paper de la ciència en la societat actual

En al societat actual el paper de la ciència és molt important, ja que gràcies a ella durant tota l’historia s’han descobert un munt de medicines, malalties i els seus remeis, el que pot arribar a ser la vida... hi poc a poc avança.
És un sector molt ampli que avarca diferents “móns” com la medicina, la biologia, les matemàtiques, les físiques, les tecnologies... totes diferents però alhora sempre relacionades.

Els laboratoris són les “fabriques” les quals són on contínuament fan diverses investigacions cadascuna especialitzada en estudis diferents. Gràcies a la ciència hi ha grans avanços en el camp dels càncers, per exemple en el càncer de mama s’ha descobert una nova vacuna anomenada Neuvenge (lapuleucel-T) la qual ha obtingut bons resultats i ha demostrat que pot reduir la grandària dels tumors en una dona amb un estadi avançat de la malaltia. Aquesta vacuna es centrarà en el càncer de mama del subtipo HER2, que afecta entre el 20 % i 30 % de les dones afectades per la malaltia. La inoculació Neuvenge utilitza els glòbuls blancs del pacient amb càncer. Les proves es van realitzar a 18 dones amb càncer de mama del subtipo HER2 molt desenvolupat, a pesar del tractament que fins a aquest moment estaven rebent. Els investigadors de l'estudi, encapçalats per John Park, de la Universitat de Califòrnia, van dir que la vacuna va obtenir bons resultats en almenys una dona i que no va produir efectes secundaris rellevant en cap dels casos. En altres tres dones, el càncer va començar a estabilitzar-se després d'haver estat tractat amb la nova vacuna per un any. La vacuna és de caràcter terapèutic, el que significa que estimula una resposta immunològica contra la malaltia

La ciència salva vides encara que també pot matar-les (ex: bombes atòmiques), és un recurs que bé utilitzat pot fer molt de bé però si s’utilitza malament pot ser tot el contrari.

L'escola Mallorquina

L'escola Mallorquina és el nom que se'ls dona als poetes mallorquins sobretot el grup de la revista La Nostra Terra de la primera meitat del s.XX i dels primers anys de postguerra. Aquesta escola seguia un precedents marcats per Pons i Gallarza, la característica principal seria l'arrel clàssica, i la rigor acadèmica de la forma, de la temàtica i del to expressiu, aquestes dues característiques fan que s'acosti al noucentisme. La poesia esdevingué el gènere més representatiu de la literatura illenca i conservà durant molt de temps els trets de la Renaixença. Però les característiques que distingeixen aquesta poesia son la seua contenció classicista (no posa cap tema desagradable), la perfecció formal, la religiositat i que amés es monotemàtica només parla del paisatge de les illes. Els autors més representatius son: Joan Alcover i Maspons.

La Renaixença

Resum de la Renaixença:

La Renaixença és un moviment cultural català del segle XIX, que va des del final de la Decadència fins al Modernisme. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà. La Renaixença s’identifica clarament amb el redreçament cultural català i, sobretot, amb la recuperació de la seva llengua.És consolida a l'entorn d'una burgesia culta que troba en el romanticisme un interès pel propi passat.

Teodor Llorente: Vora el barranc dels Algadins

Els mots de parla valenciana que apareixen en aquest poema son els seguents:

Flaire, teuladins, enxica, oir, xiscladissa, espills, brins, joca, cantúria i gojar.

Jacint Verdaguer: Vora la mar

- La contemplació del paisatge com a instrument per entendre's un mateix.

Al cim d’un promontori que domina les ones de la mar, quan l’astre rei cap al ponent declina, me’n pujo a meditar.

Ab la claror d’aqueixa llàntia encesa contemplo mon no-res; contemplo el mar i el cel, i llur grandesa m’aixafa com un pes.

- L'evocació del passat i l'incertesa del futur.

Eixes ones, mirall de les estrelles, me guarden tants records, que em plau reveure tot sovint en elles mos somnis que són morts.

A la vida o al cor quelcom li prenen les ones que se’n van; si no tinc res, les ones que ara vénen, digueu-me: què voldran?

- La caducitat del temps.

Ab les del mar o ab les del temps un dia tinc de rodar al fons; per què, per què, enganyosa poesia, m’ensenyes de fer mons?

Per què escriure més versos en l’arena? Platja del mar dels cels, quan serà que en ta pàgina serena los escriuré ab estels?

Dones maltractades

La violència contra les dones és una expressió de desigualtat entre homes i dones. És una violència basada en la comfirmació de la superioritat d'un sexe sobre l'altre, és a dir, dels homes sobre les dones.

Totes les dones vivim en major o menor intensitat formes de violència des de conviure amb missatges publicitaris que ens tracten com a objectes sexuals fins a arribar a què els nostres marits o inclòs fills, ens peguin una pallissa fins arribar en molts casos a la mort.

Molts dels homes maltractadors ja comencen des de petits perquè han tingut una infància difícil o simplement perquè l'han educat a respondre agressivament i s'entrenen en aspectes actius com guanyar, lluitar, apoderar-se... també ocupa un gran espai d'importancia la publicitat. Però el ser o no ser maltractador pot variar molt en com sigui la persona.

Però els maltractaments es poden sofrir de diverses formes, els maltractaments psíquics que sempre van acompanyats amb els físics i els sexuals.

Les dones estem molt abandonades i per això molt indefenses en aquest tema davant dels maltractadors, ja que moltes vegades fins que no hi ha sang la policia no fa res, encara que hi hagi moltes denúncies i moltes ordres d'allunyament el maltractador si no està vigilat o tancat a la presó sempre podrà violar aquestes ordres sense que ningú li digui res i l'aturi.

És a dir, si a aquest problema de la violència cap a les dones no li donem major importància tota la societat i els polítics mai es podrà solucionar.