A una hermosa dama

Els trets més característics de la dama del barroc que Francesc Vicenç García expressa en el seu poema son els seguents la dama té els cabells negres, la pell blanca que la compara amb el color blanc de la neu i del marfil.

Crec que actualment el prototip de dona es diferencia amb la del barroc en la pell blanca ja que ara la majoria de les dones volen la seva pell broncejada que no pas blanca i els colors dels cabells ara tothom pot porta el color que li agradi (negre, ros, castany....)

Jordi de Sant Jordi

Segons el meu parer els versos del poema "presoner" que mostren més clarament la solitud del cavaller son:
- Desert d'amics, de béns e de senyor.
- Lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor.
- No vei algú que de mé s'haja cura.
- Ara el meu cor la tristesa fretura.
- Estic a bon punt de morir de trist.
Els versos on s'expressen més fortament els lligams amb el seu senyor el rei Alfons el Magnànim son:
- També el rei, el rei liberal que m'ajuda tan gentilmenta banda.
- Rei virtuós, senyor meu natural.
- Ell me'n traurà, car ell és qui em comanda.
- Pel meu senyor a qui de cor servia.

Ausiàs March: Així com cell qui es veu prop de la mort...

El poeta Ausiàs March compara en el poema "Així com cell qui es veu prop de la mort..." el seu amor per la dama amb els perills que un home passa en plena tempesta en el mar, March al veure que l'amor de la dama no està al seu abast, a causa de la mala sort del seu destí, verifica la indiferència cap a ell. La seva venjativa és anar anar difonent el seu orgull pertot.

Els camps d'extermini del segle XX

Els camps d'extermini apareixen a partir i durant la Segona Guerra Mundial i fa seixanta-dos anys que l'exèrcit roig va alliberar Auschwitz-Birkenau al sud de Polònia, un dels principals camps d'extermini del segle XX. Els soviètics van trobar-hi 84.000 supervivents en el vast complex exterminador.

Els camps de concentració no van ser pas un invent nazi, els britànics ja els havien usat a Sud-àfrica durant la Segona Guerra de Bóer; els espanyols els van fer servir contra els cubans durant la Guerra d'independència de Cuba, els camps de concentració nazis Dachau i Oranienburg eren molt similars als camps usats per britànics, espanyols... però els camps posteriors nazis van ser els que van suposar la diferència: Treblinka, Sobibor, Belzec, Chelmno i Auschwitz-Birkenau. Aquests camps no eren de concentració sinó d'extermini. L'únic motiu de ser-hi tancat era per morir-hi, no per treballar-hi ni per estar aïllat. A més, els nazis van usar la tecnologia punta per dur fins al final de l'extermini els qui ells consideraven indesitjables: els jueus europeus.

El major camp d'extermini va ser el d'Auschwitz-Birkenau, era el que tenia la tecnologia més avançada, amb cambres de gas capaces de matar fins a vint mil persones al dia amb el gas Zyklon B. Auschwitz va obrir el 1940 com a camp de presoners polonesos, però arran del compromís de la Solució Final, el 1942 va ser reformat per convertir-lo en l'infern sobre la Terra, quan el 27 de gener de 1945 l'exèrcit roig va arribar a Auschwitz, un milió cent mil persones ja hi havien estat assassinades, el 90% d'elles eren jueus. En la història de les nostres civilitzacions hem tingut altres casos de matances de milions de persones, però allò que té de diferent l'holocaust és la seva eclosió en l'era de la informació, la seva realització per part d'un poble (l'alemany) històricament dominat per altres potències europees i que, per tant, hauria d'haver après què significa ser perseguit o haver patit una matança sagnant com la de la Guerra del Trenta Anys i haver afectat el poble jueu. Que un poble civilitzat i culte com l'alemany es deixi arrossegar a la barbàrie mostra el nou poder dels mitjans de comunicació de masses, que reparteixen la culpa a tothom de manera que ningú és innocent però ningú és tampoc del tot culpable. És a dir, la matança de jueus es feia com l'activitat d'una empresa industrial, en què ningú és totalment responsable del producte final, uns treuen els jueus de casa, els altres els porten en tren, uns altres els amunteguen en camps, d'altres els ofeguen en gas, uns altres n'aprofiten el cabell, les dents o el greix i uns altres en cremen les restes. I tot plegat i dirigit per baixets funcionaris amb ulleretes rodones que no són gaire xerraires ni tenen sentit de l'humor.

I la víctima de totes aquestes crueltats, el poble jueu, no ha restat indiferent de fer-los desaparèixer del planeta. El 1942 hi havia uns dotze milions de jueus de Londres a Vladivostok. El 1945 només en quedaven sis milions. La barreja cultural, religiosa, ètnica, i familiar que és el judaisme ha destacat sempre per la seva capacitat cultural i científica. No hi ha cap altre grup nacional, ètnic, cultural o religiós que tingui avui un percentatge similar de premis Nobel, ni tingui tants líders polítics, comunicatius o empresarials. Tot un èxit de supervivència en les condicions més difícils. Aquesta resistència provoca, molt d'odi encès per l'enveja o la necessitat de notorietat pública. És una vergonya que encara hi hagi gent que nega l'existència de l'Holocaust.

Ramon Llull

Ramon Llull va neixer l'any 1232 a Ciutat de Mallorca, fill de Ramon Llull i d'Isabel d'Erill. Durant la seva joventut va servir com a senescal i majordom. Vivia a la cort i duia una vida alegre i una mica esbojarrada.

Cap als trenta anys va tenir cinc aparicions de Jesucrist crucificat i apartir d'aquí la seva vida va canviar radicalment. Va sentir-se cridat per Déu, per aixó va deixar la bona vida i es va dedicar a convertir els infidels mitjançant la persuació, a escriure llibres religiosos i a demanar a les autoritats la funció de monestirs.

L’accés dels joves d’avui a un habitatge digne.

L'accés dels joves a un habitatge, avui dia, es bastant complicat. Si tenim en compte el preu dels salaris que hi tenim, es molt complicat que puguem adquirir un habitatge. Abans de comentar res, vull remarcar un dret que tenim, aquest es el següent: " Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne y adequat. El poders públics promouran les condicions necessàries y establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sou amb l'interès general per impedir l'especulació." Art. 47 de la Constitució Espanyola.

Doncs bé un habitatge que ens pugui interessar pot costar-nos uns tres-cents mil euros aproximadament, si tenim en compte que una persona te un salari base de uns nou-cents euros, aquesta persona no es pot permetre adquirir un habitatge. Si ajuntéssim dos salaris nomes ens arribaria per pagar l'hipoteca, y per viure? d'això només es beneficien els bancs, les constructores, immobiliaris, ajuntaments ... nosaltres el joves tenim dret a desenvolupar un projecte independent de vida, però amb l'encariment de les hipoteques es quasi impossible.

L'altre opció es anar-te a un pis de lloguer, però tota la teva vida no vas a estar de lloguer en lloguer sempre pagant a final de més la quota que et demanin i sense poder estalviar gens o quasi res, ja que, aquests diners s'escapen cap "un forat sense fons".

El joves hauríem de reivindicar aquest dret. Una manera seria fer manifestacions, per la meva opinió es un mètode poc factible, l'únic que es pot aconseguir son ajuts, ja que el preu dels habitatges no crec que baixi.