Segons el meu parer els versos del poema "presoner" que mostren més clarament la solitud del cavaller son:
- Desert d'amics, de béns e de senyor.
- Lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor.
- No vei algú que de mé s'haja cura.
- Ara el meu cor la tristesa fretura.
- Estic a bon punt de morir de trist.
Els versos on s'expressen més fortament els lligams amb el seu senyor el rei Alfons el Magnànim son:
- També el rei, el rei liberal que m'ajuda tan gentilmenta banda.
- Rei virtuós, senyor meu natural.
- Ell me'n traurà, car ell és qui em comanda.
- Pel meu senyor a qui de cor servia.
domingo, 19 de octubre de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Has posat tots els versos! Això és una miqueta sospitós...Perdona per la meva sospita, però no m'agraden les coses perfectes. Ho deixem en notable...
Tens un 7! Continua així!
Publicar un comentario