La tecnologia a anat canviant durant les èpoques en el transcurs de la historia, però a partir del segle XX han sorgit noves tecnologies com els mòbils, ordinadors, mp3, mp4, televisors de pantalla plana, Internet, microones, consoles i moltes més.
Aquestes noves tecnologies han fet avançar molt la nostra qualitat de vida i el nostre temps d’oci però també hi ha inconvenients. Per exemple en el camp de la informàtica, quan t’has comprat un ordinador nou i el dependent ta venut tot el que a pogut i més (per que era tot d’última generació i lo millor del mercat), arribes a casa i és quan comencen els problemes, per que es clar si no ets informàtic moltes coses no les saps fer i comencen haver-hi errors al ordinador, aleshores tens que portar-lo algun especialista per que te instal·li els programes i després d’haver-te gasta un dineral en l’ordinador tens que pagar-li altre dineral al informàtic. Però això no acaba aquí si no que quan han passat uns quants mesos des de que et vas comprar l’ordinador, ja han sortit al mercat altres utensilis i altres programes més innovadors que no pots instal·lar per que no son compatibles.
Altre exemple es el paper d’Internet en la nostra societat. Internet és una porta oberta a tot (informació, publicitat, comerç, comunicació...) i ens a facilitat molt el no tenir que moure’s de casa per programar un viatge, comprar el que necessites, parlar i veure als teus familiar o a qualsevol en qualsevol part del món... Però també hi ha molt de inconvenients et poden estafar més fàcilment per Internet, si la connexió no es bona tarda molt en baixar-te programes i també tens que tenir molt de cura amb qui parles per que pots pensar que és una persona i després ser altre.
La meva conclusió és que les noves tecnologies són i seran essencials per la nostra vida quotidiana però encara hi ha que millorar alguns problemes que causen i baixar una mica els preus.
miércoles, 10 de diciembre de 2008
Avantguarda
Definició dels moviments d'avantguarda:
El nom de moviments d'avantguarda fa referència al conjunt de moviments artístics que van aparèixer a Europa i Amèrica, fonamentalment, entre finals del segle XIX i fins la meitat del XX. És aquesta una època de crisi global en tots els àmbits: social, polític, cultural, etc. Els moviments d’avantguarda volen anar en contra de la tradició, trencar amb ella. Avantguarda és un terme militar i fa referència a la primera línia d'atac. És el contrari de la reraguarda, els que es queden al darrera en el combat. El combat de l'art modern és, principalment, trencar amb l'art decoratiu i burgès anterior i ser una bandera de les noves idees socials, culturals i fins i tot polítiques de l'època. L'art considerat com expressió de la bellesa de les classes socials dominants, aristocràtiques i capitalistes, és l'art contra el que reacciona l'art d'avantguarda. El nou art està en contra de la idea tradicional de l'art com a decoració. L'art modern ja no és l'art de les habilitats manuals, de l'ofici ni de les normes establertes. L'art modern reivindica, per sobre de tot, la llibertat creativa, la fantasia i la imaginació del creador. L'art d'avantguarda és l'art de la modernitat, dels que miren al futur.
Moviments d'avantguarda:
Cubisme: El precursor del cubisme fou Cézanne. L'objectiu d'aquest estil és la representació de la realitat a partir de figures geomètriques. S'introdueix la simultaneïtat de punts de vista, és a dir, la representació d'un objecte o persona en un mateix temps des de punts de vista diferents.
Surrealisme: El surrealisme s'inicia a finals de la Primera Guerra Mundial tant en les arts plàstiques com en la cinematografia i la poesia. La seva temàtica es basa en el món dels somnis i de l'inconscient humà. Rep una gran influència de les teories de l'inconscient de Freud.
Expressionisme: Aquest corrent recorre a la deformació de les figures per expressar sentiments com el dolor o la angoixa. Vassili Kandinsky establí les bases teòriques de l'art abstracte, defensant la necessitat de prescindir de la representació de la realitat.
Futurisme: El futurisme neix a la ciutat de Milà. Els futuristes intenten representar la velocitat i les màquines. Aposten per la modernitat i per la ruptura total amb el passat.
Dadà: Dadà és el moviment més radical de les avantguardes. Els artistes dadaistes no es proposaven crear una estètica nova sinó protestar contra els valors burgesos, alliberar l’instint, desconcertar i escandalitzar. La ruptura total dels valors provocada amb la guerra de 1914 va donar a aquesta avantguarda el pretext vàlid per a la seva aparició. L’art, per als dadaistes, no pot reflectir res perquè la realitat ja no existeix; Dadà és, essencialment, antiart, antiliteratura, anticultura.
Definició de cal·ligrana:
Un cal.ligrama és un text, generalment poètic, o una simple frase, en què s’utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la cal·ligrafia, per representar el contingut del poema.
És poesia visual, poesia per mirar.
El nom de moviments d'avantguarda fa referència al conjunt de moviments artístics que van aparèixer a Europa i Amèrica, fonamentalment, entre finals del segle XIX i fins la meitat del XX. És aquesta una època de crisi global en tots els àmbits: social, polític, cultural, etc. Els moviments d’avantguarda volen anar en contra de la tradició, trencar amb ella. Avantguarda és un terme militar i fa referència a la primera línia d'atac. És el contrari de la reraguarda, els que es queden al darrera en el combat. El combat de l'art modern és, principalment, trencar amb l'art decoratiu i burgès anterior i ser una bandera de les noves idees socials, culturals i fins i tot polítiques de l'època. L'art considerat com expressió de la bellesa de les classes socials dominants, aristocràtiques i capitalistes, és l'art contra el que reacciona l'art d'avantguarda. El nou art està en contra de la idea tradicional de l'art com a decoració. L'art modern ja no és l'art de les habilitats manuals, de l'ofici ni de les normes establertes. L'art modern reivindica, per sobre de tot, la llibertat creativa, la fantasia i la imaginació del creador. L'art d'avantguarda és l'art de la modernitat, dels que miren al futur.
Moviments d'avantguarda:
Cubisme: El precursor del cubisme fou Cézanne. L'objectiu d'aquest estil és la representació de la realitat a partir de figures geomètriques. S'introdueix la simultaneïtat de punts de vista, és a dir, la representació d'un objecte o persona en un mateix temps des de punts de vista diferents.
Surrealisme: El surrealisme s'inicia a finals de la Primera Guerra Mundial tant en les arts plàstiques com en la cinematografia i la poesia. La seva temàtica es basa en el món dels somnis i de l'inconscient humà. Rep una gran influència de les teories de l'inconscient de Freud.
Expressionisme: Aquest corrent recorre a la deformació de les figures per expressar sentiments com el dolor o la angoixa. Vassili Kandinsky establí les bases teòriques de l'art abstracte, defensant la necessitat de prescindir de la representació de la realitat.
Futurisme: El futurisme neix a la ciutat de Milà. Els futuristes intenten representar la velocitat i les màquines. Aposten per la modernitat i per la ruptura total amb el passat.
Dadà: Dadà és el moviment més radical de les avantguardes. Els artistes dadaistes no es proposaven crear una estètica nova sinó protestar contra els valors burgesos, alliberar l’instint, desconcertar i escandalitzar. La ruptura total dels valors provocada amb la guerra de 1914 va donar a aquesta avantguarda el pretext vàlid per a la seva aparició. L’art, per als dadaistes, no pot reflectir res perquè la realitat ja no existeix; Dadà és, essencialment, antiart, antiliteratura, anticultura.
Definició de cal·ligrana:
Un cal.ligrama és un text, generalment poètic, o una simple frase, en què s’utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la cal·ligrafia, per representar el contingut del poema.
És poesia visual, poesia per mirar.
Noucentisme
El Noucentisme és un moviment cultural, d’abast polític, que s’inicia a Catalunya aproximadament el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i acaba el 1923 amb el cop d’Estat de Primo de Rivera. És la resposta moderada als plantejaments que havia promogut el Modernisme.
El nom de Noucentisme va aparèixer per primera vegada en les gloses d’Eugeni d’Ors. Ell n’és el creador i el principal ideòleg. Eugeni d’Ors justifica el nom amb diversos motius: per una banda trobem el referent directe del Quattrocento (1400) i el Cinquecento (1500) italians. Noucentisme ve de 1900. D’Ors diu que noucentista és un adjectiu cronològic. Per altra banda, nou és el contrari de vell. S’inicia un segle nou, amb propostes de canvi noves que trenquen amb el que era vell.
A diferència dels modernistes, els noucentistes arriben a materialitzar la conjunció de política i cultura. La burgesia està compromesa amb el catalanisme i la intel·lectualitat i accepta col·laborar en el projecte de transformació d’una Catalunya més autònoma. Aquesta idea d’autonomia competent va ser iniciada durant el Modernisme, però els postulats modernistes trencaven clarament amb les classes dirigents. Els noucentistes van entendre que sense la burgesia era impossible engegar un projecte com aquest.
El nom de Noucentisme va aparèixer per primera vegada en les gloses d’Eugeni d’Ors. Ell n’és el creador i el principal ideòleg. Eugeni d’Ors justifica el nom amb diversos motius: per una banda trobem el referent directe del Quattrocento (1400) i el Cinquecento (1500) italians. Noucentisme ve de 1900. D’Ors diu que noucentista és un adjectiu cronològic. Per altra banda, nou és el contrari de vell. S’inicia un segle nou, amb propostes de canvi noves que trenquen amb el que era vell.
A diferència dels modernistes, els noucentistes arriben a materialitzar la conjunció de política i cultura. La burgesia està compromesa amb el catalanisme i la intel·lectualitat i accepta col·laborar en el projecte de transformació d’una Catalunya més autònoma. Aquesta idea d’autonomia competent va ser iniciada durant el Modernisme, però els postulats modernistes trencaven clarament amb les classes dirigents. Els noucentistes van entendre que sense la burgesia era impossible engegar un projecte com aquest.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)