miércoles, 10 de diciembre de 2008

Avantguarda

Definició dels moviments d'avantguarda:

El nom de moviments d'avantguarda fa referència al conjunt de moviments artístics que van aparèixer a Europa i Amèrica, fonamentalment, entre finals del segle XIX i fins la meitat del XX. És aquesta una època de crisi global en tots els àmbits: social, polític, cultural, etc. Els moviments d’avantguarda volen anar en contra de la tradició, trencar amb ella. Avantguarda és un terme militar i fa referència a la primera línia d'atac. És el contrari de la reraguarda, els que es queden al darrera en el combat. El combat de l'art modern és, principalment, trencar amb l'art decoratiu i burgès anterior i ser una bandera de les noves idees socials, culturals i fins i tot polítiques de l'època. L'art considerat com expressió de la bellesa de les classes socials dominants, aristocràtiques i capitalistes, és l'art contra el que reacciona l'art d'avantguarda. El nou art està en contra de la idea tradicional de l'art com a decoració. L'art modern ja no és l'art de les habilitats manuals, de l'ofici ni de les normes establertes. L'art modern reivindica, per sobre de tot, la llibertat creativa, la fantasia i la imaginació del creador. L'art d'avantguarda és l'art de la modernitat, dels que miren al futur.

Moviments d'avantguarda:

Cubisme: El precursor del cubisme fou Cézanne. L'objectiu d'aquest estil és la representació de la realitat a partir de figures geomètriques. S'introdueix la simultaneïtat de punts de vista, és a dir, la representació d'un objecte o persona en un mateix temps des de punts de vista diferents.

Surrealisme: El surrealisme s'inicia a finals de la Primera Guerra Mundial tant en les arts plàstiques com en la cinematografia i la poesia. La seva temàtica es basa en el món dels somnis i de l'inconscient humà. Rep una gran influència de les teories de l'inconscient de Freud.

Expressionisme: Aquest corrent recorre a la deformació de les figures per expressar sentiments com el dolor o la angoixa. Vassili Kandinsky establí les bases teòriques de l'art abstracte, defensant la necessitat de prescindir de la representació de la realitat.

Futurisme: El futurisme neix a la ciutat de Milà. Els futuristes intenten representar la velocitat i les màquines. Aposten per la modernitat i per la ruptura total amb el passat.

Dadà: Dadà és el moviment més radical de les avantguardes. Els artistes dadaistes no es proposaven crear una estètica nova sinó protestar contra els valors burgesos, alliberar l’instint, desconcertar i escandalitzar. La ruptura total dels valors provocada amb la guerra de 1914 va donar a aquesta avantguarda el pretext vàlid per a la seva aparició. L’art, per als dadaistes, no pot reflectir res perquè la realitat ja no existeix; Dadà és, essencialment, antiart, antiliteratura, anticultura.

Definició de cal·ligrana:

Un cal.ligrama és un text, generalment poètic, o una simple frase, en què s’utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la cal·ligrafia, per representar el contingut del poema.
És poesia visual, poesia per mirar.

1 comentario:

Elena dijo...

Perfecte, Mari!Només una coseta: se t'ha oblidat posar quines avantguardes foren les més influents a Catalunya. La introduccíó és massa extensa, però, prova de sintetitzar més, tot i que tot el que diguis sigui força interessant. Continua així!