La tecnologia a anat canviant durant les èpoques en el transcurs de la historia, però a partir del segle XX han sorgit noves tecnologies com els mòbils, ordinadors, mp3, mp4, televisors de pantalla plana, Internet, microones, consoles i moltes més.
Aquestes noves tecnologies han fet avançar molt la nostra qualitat de vida i el nostre temps d’oci però també hi ha inconvenients. Per exemple en el camp de la informàtica, quan t’has comprat un ordinador nou i el dependent ta venut tot el que a pogut i més (per que era tot d’última generació i lo millor del mercat), arribes a casa i és quan comencen els problemes, per que es clar si no ets informàtic moltes coses no les saps fer i comencen haver-hi errors al ordinador, aleshores tens que portar-lo algun especialista per que te instal·li els programes i després d’haver-te gasta un dineral en l’ordinador tens que pagar-li altre dineral al informàtic. Però això no acaba aquí si no que quan han passat uns quants mesos des de que et vas comprar l’ordinador, ja han sortit al mercat altres utensilis i altres programes més innovadors que no pots instal·lar per que no son compatibles.
Altre exemple es el paper d’Internet en la nostra societat. Internet és una porta oberta a tot (informació, publicitat, comerç, comunicació...) i ens a facilitat molt el no tenir que moure’s de casa per programar un viatge, comprar el que necessites, parlar i veure als teus familiar o a qualsevol en qualsevol part del món... Però també hi ha molt de inconvenients et poden estafar més fàcilment per Internet, si la connexió no es bona tarda molt en baixar-te programes i també tens que tenir molt de cura amb qui parles per que pots pensar que és una persona i després ser altre.
La meva conclusió és que les noves tecnologies són i seran essencials per la nostra vida quotidiana però encara hi ha que millorar alguns problemes que causen i baixar una mica els preus.
miércoles, 10 de diciembre de 2008
Avantguarda
Definició dels moviments d'avantguarda:
El nom de moviments d'avantguarda fa referència al conjunt de moviments artístics que van aparèixer a Europa i Amèrica, fonamentalment, entre finals del segle XIX i fins la meitat del XX. És aquesta una època de crisi global en tots els àmbits: social, polític, cultural, etc. Els moviments d’avantguarda volen anar en contra de la tradició, trencar amb ella. Avantguarda és un terme militar i fa referència a la primera línia d'atac. És el contrari de la reraguarda, els que es queden al darrera en el combat. El combat de l'art modern és, principalment, trencar amb l'art decoratiu i burgès anterior i ser una bandera de les noves idees socials, culturals i fins i tot polítiques de l'època. L'art considerat com expressió de la bellesa de les classes socials dominants, aristocràtiques i capitalistes, és l'art contra el que reacciona l'art d'avantguarda. El nou art està en contra de la idea tradicional de l'art com a decoració. L'art modern ja no és l'art de les habilitats manuals, de l'ofici ni de les normes establertes. L'art modern reivindica, per sobre de tot, la llibertat creativa, la fantasia i la imaginació del creador. L'art d'avantguarda és l'art de la modernitat, dels que miren al futur.
Moviments d'avantguarda:
Cubisme: El precursor del cubisme fou Cézanne. L'objectiu d'aquest estil és la representació de la realitat a partir de figures geomètriques. S'introdueix la simultaneïtat de punts de vista, és a dir, la representació d'un objecte o persona en un mateix temps des de punts de vista diferents.
Surrealisme: El surrealisme s'inicia a finals de la Primera Guerra Mundial tant en les arts plàstiques com en la cinematografia i la poesia. La seva temàtica es basa en el món dels somnis i de l'inconscient humà. Rep una gran influència de les teories de l'inconscient de Freud.
Expressionisme: Aquest corrent recorre a la deformació de les figures per expressar sentiments com el dolor o la angoixa. Vassili Kandinsky establí les bases teòriques de l'art abstracte, defensant la necessitat de prescindir de la representació de la realitat.
Futurisme: El futurisme neix a la ciutat de Milà. Els futuristes intenten representar la velocitat i les màquines. Aposten per la modernitat i per la ruptura total amb el passat.
Dadà: Dadà és el moviment més radical de les avantguardes. Els artistes dadaistes no es proposaven crear una estètica nova sinó protestar contra els valors burgesos, alliberar l’instint, desconcertar i escandalitzar. La ruptura total dels valors provocada amb la guerra de 1914 va donar a aquesta avantguarda el pretext vàlid per a la seva aparició. L’art, per als dadaistes, no pot reflectir res perquè la realitat ja no existeix; Dadà és, essencialment, antiart, antiliteratura, anticultura.
Definició de cal·ligrana:
Un cal.ligrama és un text, generalment poètic, o una simple frase, en què s’utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la cal·ligrafia, per representar el contingut del poema.
És poesia visual, poesia per mirar.
El nom de moviments d'avantguarda fa referència al conjunt de moviments artístics que van aparèixer a Europa i Amèrica, fonamentalment, entre finals del segle XIX i fins la meitat del XX. És aquesta una època de crisi global en tots els àmbits: social, polític, cultural, etc. Els moviments d’avantguarda volen anar en contra de la tradició, trencar amb ella. Avantguarda és un terme militar i fa referència a la primera línia d'atac. És el contrari de la reraguarda, els que es queden al darrera en el combat. El combat de l'art modern és, principalment, trencar amb l'art decoratiu i burgès anterior i ser una bandera de les noves idees socials, culturals i fins i tot polítiques de l'època. L'art considerat com expressió de la bellesa de les classes socials dominants, aristocràtiques i capitalistes, és l'art contra el que reacciona l'art d'avantguarda. El nou art està en contra de la idea tradicional de l'art com a decoració. L'art modern ja no és l'art de les habilitats manuals, de l'ofici ni de les normes establertes. L'art modern reivindica, per sobre de tot, la llibertat creativa, la fantasia i la imaginació del creador. L'art d'avantguarda és l'art de la modernitat, dels que miren al futur.
Moviments d'avantguarda:
Cubisme: El precursor del cubisme fou Cézanne. L'objectiu d'aquest estil és la representació de la realitat a partir de figures geomètriques. S'introdueix la simultaneïtat de punts de vista, és a dir, la representació d'un objecte o persona en un mateix temps des de punts de vista diferents.
Surrealisme: El surrealisme s'inicia a finals de la Primera Guerra Mundial tant en les arts plàstiques com en la cinematografia i la poesia. La seva temàtica es basa en el món dels somnis i de l'inconscient humà. Rep una gran influència de les teories de l'inconscient de Freud.
Expressionisme: Aquest corrent recorre a la deformació de les figures per expressar sentiments com el dolor o la angoixa. Vassili Kandinsky establí les bases teòriques de l'art abstracte, defensant la necessitat de prescindir de la representació de la realitat.
Futurisme: El futurisme neix a la ciutat de Milà. Els futuristes intenten representar la velocitat i les màquines. Aposten per la modernitat i per la ruptura total amb el passat.
Dadà: Dadà és el moviment més radical de les avantguardes. Els artistes dadaistes no es proposaven crear una estètica nova sinó protestar contra els valors burgesos, alliberar l’instint, desconcertar i escandalitzar. La ruptura total dels valors provocada amb la guerra de 1914 va donar a aquesta avantguarda el pretext vàlid per a la seva aparició. L’art, per als dadaistes, no pot reflectir res perquè la realitat ja no existeix; Dadà és, essencialment, antiart, antiliteratura, anticultura.
Definició de cal·ligrana:
Un cal.ligrama és un text, generalment poètic, o una simple frase, en què s’utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la cal·ligrafia, per representar el contingut del poema.
És poesia visual, poesia per mirar.
Noucentisme
El Noucentisme és un moviment cultural, d’abast polític, que s’inicia a Catalunya aproximadament el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i acaba el 1923 amb el cop d’Estat de Primo de Rivera. És la resposta moderada als plantejaments que havia promogut el Modernisme.
El nom de Noucentisme va aparèixer per primera vegada en les gloses d’Eugeni d’Ors. Ell n’és el creador i el principal ideòleg. Eugeni d’Ors justifica el nom amb diversos motius: per una banda trobem el referent directe del Quattrocento (1400) i el Cinquecento (1500) italians. Noucentisme ve de 1900. D’Ors diu que noucentista és un adjectiu cronològic. Per altra banda, nou és el contrari de vell. S’inicia un segle nou, amb propostes de canvi noves que trenquen amb el que era vell.
A diferència dels modernistes, els noucentistes arriben a materialitzar la conjunció de política i cultura. La burgesia està compromesa amb el catalanisme i la intel·lectualitat i accepta col·laborar en el projecte de transformació d’una Catalunya més autònoma. Aquesta idea d’autonomia competent va ser iniciada durant el Modernisme, però els postulats modernistes trencaven clarament amb les classes dirigents. Els noucentistes van entendre que sense la burgesia era impossible engegar un projecte com aquest.
El nom de Noucentisme va aparèixer per primera vegada en les gloses d’Eugeni d’Ors. Ell n’és el creador i el principal ideòleg. Eugeni d’Ors justifica el nom amb diversos motius: per una banda trobem el referent directe del Quattrocento (1400) i el Cinquecento (1500) italians. Noucentisme ve de 1900. D’Ors diu que noucentista és un adjectiu cronològic. Per altra banda, nou és el contrari de vell. S’inicia un segle nou, amb propostes de canvi noves que trenquen amb el que era vell.
A diferència dels modernistes, els noucentistes arriben a materialitzar la conjunció de política i cultura. La burgesia està compromesa amb el catalanisme i la intel·lectualitat i accepta col·laborar en el projecte de transformació d’una Catalunya més autònoma. Aquesta idea d’autonomia competent va ser iniciada durant el Modernisme, però els postulats modernistes trencaven clarament amb les classes dirigents. Els noucentistes van entendre que sense la burgesia era impossible engegar un projecte com aquest.
viernes, 21 de noviembre de 2008
Joan Maragall i el Modernisme
La gran tragèdia del poema "la vaca cega" com el títol ho indica és que es cega, a causa d'una pedrada a un ull i a l'altre per tenir catarates. Les diferències que hi ha entre el poema "la vaca cega" i el poema "la vaca suïssa" són que la protagonista del primer poema es resigna amb el seu problema i no lluita per tenir una millor qualitat de vida, en canvi la vaca del segon poema encara que també té problemes els afronta amb valéntia i sense acovardir-se.
Moderns o modernistes?
Terme col·lectiu que engloba diverses tendències i doctrines, condemnades per l'Església, relacionades amb el liberalisme protestant, que sostenen l'evolució tant del dogma com de la tradició de l'Església i reaccionen davant la doctrina tradicional, l'autoritat dels Pares i el magisteri eclesiàstic.
El modernisme sorgeix per l'evolució de l'eclecticisme i el hitoricisme . És un art burgès, molt car, que intenta integrar en l'arquitectura tot l'art i totes les arts. El modernisme és un corrent essencialment decoratiu, encara que posseïx solucions arquitectòniques originals. Es desenvolupa a cavall entre els segles XIX i XX.
El modernisme va ser el moviment cultural més característic que es va desenvolupar a Catalunya a finals del segle XIX i durant la primera dècada del XX. Els seus inspiradors volien transformar la cultura de la Renaixença en una cultura moderna i nacional.
Autors i obres del modernisme:
Literatura:
Joan Maragall -> l'Avenç, el Diario de Barcelona, Poesies, Visions i Cants…
Raimon Casellas -> Les Multituds…
Victor Català -> Solitud…
Josep Pous i Pagès -> La Vida i la Mort de Jordi Fraginals…
Víctor Català -> La Infanticida, El Llibre Nou…
Prudenci Bertrana -> Josfat…
Miquel de Palol -> Camí de Llum…
Santiago Russiñol -> L'alegria que passa, El Jardí abandonat, L'Auca del Senyor Esteve…
Joan Puig i Ferreter -> Aigües encantades, La dama enamorada…
Arquitectura:
Antoni Gaudí i Cornet - > casa Vicens, temple de la Sagrada Família, Parc Güell, La Pedrera, El Capricho…
Lluís Domenech i Montaner -> parc de la Ciutadella , palau de la MúsicaCatalana, l'hospital de Sant Pau, Institut Pere Mata, la casa Montaner, la casa Thomas…
Josep Puig i Cadafalch ->Casa Martí (Els quatre gats), Casa Amatller, Casa Macaya…
Escultura:
Venanci Vallmitjana i Barbany -> la marina, l’agricultura, diana, panteóal cementiri d’Arenys de Mar…
Agapit Vallmitjana i Barbany -> el comerç, la industria, el caçador de lleons…
Manel Fuxà i Leal -> Bonaventura C. Aribau , Francesc Rius i Taulet, Pepita Teixidó, Panteó Carreras…
Josep Reynés i Gurguí -> Gerro decorat, Doctor Robert, El Greco, Roger de LLúria, La justicia, Fris a la part superior de l'Arc de Triomf de Barcelona…
Pintura:
Isidre Nonell i Monturiol -> Dona del llit , Dona seient, Dona Llegint…
Ramon Casas -> Sombras, Quatre Gats, Pèl & Ploma Setmanari, Affiche imaginaire…
Santiago Rusiñol-> La vall dels tarongers...
Alexandre de Riquer -> Falconer, Les temptacions de Sant Antoni, L'Anunciació…
El modernisme sorgeix per l'evolució de l'eclecticisme i el hitoricisme . És un art burgès, molt car, que intenta integrar en l'arquitectura tot l'art i totes les arts. El modernisme és un corrent essencialment decoratiu, encara que posseïx solucions arquitectòniques originals. Es desenvolupa a cavall entre els segles XIX i XX.
El modernisme va ser el moviment cultural més característic que es va desenvolupar a Catalunya a finals del segle XIX i durant la primera dècada del XX. Els seus inspiradors volien transformar la cultura de la Renaixença en una cultura moderna i nacional.
Autors i obres del modernisme:
Literatura:
Joan Maragall -> l'Avenç, el Diario de Barcelona, Poesies, Visions i Cants…
Raimon Casellas -> Les Multituds…
Victor Català -> Solitud…
Josep Pous i Pagès -> La Vida i la Mort de Jordi Fraginals…
Víctor Català -> La Infanticida, El Llibre Nou…
Prudenci Bertrana -> Josfat…
Miquel de Palol -> Camí de Llum…
Santiago Russiñol -> L'alegria que passa, El Jardí abandonat, L'Auca del Senyor Esteve…
Joan Puig i Ferreter -> Aigües encantades, La dama enamorada…
Arquitectura:
Antoni Gaudí i Cornet - > casa Vicens, temple de la Sagrada Família, Parc Güell, La Pedrera, El Capricho…
Lluís Domenech i Montaner -> parc de la Ciutadella , palau de la MúsicaCatalana, l'hospital de Sant Pau, Institut Pere Mata, la casa Montaner, la casa Thomas…
Josep Puig i Cadafalch ->Casa Martí (Els quatre gats), Casa Amatller, Casa Macaya…
Escultura:
Venanci Vallmitjana i Barbany -> la marina, l’agricultura, diana, panteóal cementiri d’Arenys de Mar…
Agapit Vallmitjana i Barbany -> el comerç, la industria, el caçador de lleons…
Manel Fuxà i Leal -> Bonaventura C. Aribau , Francesc Rius i Taulet, Pepita Teixidó, Panteó Carreras…
Josep Reynés i Gurguí -> Gerro decorat, Doctor Robert, El Greco, Roger de LLúria, La justicia, Fris a la part superior de l'Arc de Triomf de Barcelona…
Pintura:
Isidre Nonell i Monturiol -> Dona del llit , Dona seient, Dona Llegint…
Ramon Casas -> Sombras, Quatre Gats, Pèl & Ploma Setmanari, Affiche imaginaire…
Santiago Rusiñol-> La vall dels tarongers...
Alexandre de Riquer -> Falconer, Les temptacions de Sant Antoni, L'Anunciació…
domingo, 16 de noviembre de 2008
El paper de la ciència en la societat actual
En al societat actual el paper de la ciència és molt important, ja que gràcies a ella durant tota l’historia s’han descobert un munt de medicines, malalties i els seus remeis, el que pot arribar a ser la vida... hi poc a poc avança.
És un sector molt ampli que avarca diferents “móns” com la medicina, la biologia, les matemàtiques, les físiques, les tecnologies... totes diferents però alhora sempre relacionades.
Els laboratoris són les “fabriques” les quals són on contínuament fan diverses investigacions cadascuna especialitzada en estudis diferents. Gràcies a la ciència hi ha grans avanços en el camp dels càncers, per exemple en el càncer de mama s’ha descobert una nova vacuna anomenada Neuvenge (lapuleucel-T) la qual ha obtingut bons resultats i ha demostrat que pot reduir la grandària dels tumors en una dona amb un estadi avançat de la malaltia. Aquesta vacuna es centrarà en el càncer de mama del subtipo HER2, que afecta entre el 20 % i 30 % de les dones afectades per la malaltia. La inoculació Neuvenge utilitza els glòbuls blancs del pacient amb càncer. Les proves es van realitzar a 18 dones amb càncer de mama del subtipo HER2 molt desenvolupat, a pesar del tractament que fins a aquest moment estaven rebent. Els investigadors de l'estudi, encapçalats per John Park, de la Universitat de Califòrnia, van dir que la vacuna va obtenir bons resultats en almenys una dona i que no va produir efectes secundaris rellevant en cap dels casos. En altres tres dones, el càncer va començar a estabilitzar-se després d'haver estat tractat amb la nova vacuna per un any. La vacuna és de caràcter terapèutic, el que significa que estimula una resposta immunològica contra la malaltia
La ciència salva vides encara que també pot matar-les (ex: bombes atòmiques), és un recurs que bé utilitzat pot fer molt de bé però si s’utilitza malament pot ser tot el contrari.
És un sector molt ampli que avarca diferents “móns” com la medicina, la biologia, les matemàtiques, les físiques, les tecnologies... totes diferents però alhora sempre relacionades.
Els laboratoris són les “fabriques” les quals són on contínuament fan diverses investigacions cadascuna especialitzada en estudis diferents. Gràcies a la ciència hi ha grans avanços en el camp dels càncers, per exemple en el càncer de mama s’ha descobert una nova vacuna anomenada Neuvenge (lapuleucel-T) la qual ha obtingut bons resultats i ha demostrat que pot reduir la grandària dels tumors en una dona amb un estadi avançat de la malaltia. Aquesta vacuna es centrarà en el càncer de mama del subtipo HER2, que afecta entre el 20 % i 30 % de les dones afectades per la malaltia. La inoculació Neuvenge utilitza els glòbuls blancs del pacient amb càncer. Les proves es van realitzar a 18 dones amb càncer de mama del subtipo HER2 molt desenvolupat, a pesar del tractament que fins a aquest moment estaven rebent. Els investigadors de l'estudi, encapçalats per John Park, de la Universitat de Califòrnia, van dir que la vacuna va obtenir bons resultats en almenys una dona i que no va produir efectes secundaris rellevant en cap dels casos. En altres tres dones, el càncer va començar a estabilitzar-se després d'haver estat tractat amb la nova vacuna per un any. La vacuna és de caràcter terapèutic, el que significa que estimula una resposta immunològica contra la malaltia
La ciència salva vides encara que també pot matar-les (ex: bombes atòmiques), és un recurs que bé utilitzat pot fer molt de bé però si s’utilitza malament pot ser tot el contrari.
lunes, 10 de noviembre de 2008
L'escola Mallorquina
L'escola Mallorquina és el nom que se'ls dona als poetes mallorquins sobretot el grup de la revista La Nostra Terra de la primera meitat del s.XX i dels primers anys de postguerra. Aquesta escola seguia un precedents marcats per Pons i Gallarza, la característica principal seria l'arrel clàssica, i la rigor acadèmica de la forma, de la temàtica i del to expressiu, aquestes dues característiques fan que s'acosti al noucentisme. La poesia esdevingué el gènere més representatiu de la literatura illenca i conservà durant molt de temps els trets de la Renaixença. Però les característiques que distingeixen aquesta poesia son la seua contenció classicista (no posa cap tema desagradable), la perfecció formal, la religiositat i que amés es monotemàtica només parla del paisatge de les illes. Els autors més representatius son: Joan Alcover i Maspons.
domingo, 2 de noviembre de 2008
La Renaixença
Resum de la Renaixença:
La Renaixença és un moviment cultural català del segle XIX, que va des del final de la Decadència fins al Modernisme. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà. La Renaixença s’identifica clarament amb el redreçament cultural català i, sobretot, amb la recuperació de la seva llengua.És consolida a l'entorn d'una burgesia culta que troba en el romanticisme un interès pel propi passat.
Teodor Llorente: Vora el barranc dels Algadins
Els mots de parla valenciana que apareixen en aquest poema son els seguents:
Flaire, teuladins, enxica, oir, xiscladissa, espills, brins, joca, cantúria i gojar.
Jacint Verdaguer: Vora la mar
- La contemplació del paisatge com a instrument per entendre's un mateix.
Al cim d’un promontori que domina les ones de la mar, quan l’astre rei cap al ponent declina, me’n pujo a meditar.
Ab la claror d’aqueixa llàntia encesa contemplo mon no-res; contemplo el mar i el cel, i llur grandesa m’aixafa com un pes.
- L'evocació del passat i l'incertesa del futur.
Eixes ones, mirall de les estrelles, me guarden tants records, que em plau reveure tot sovint en elles mos somnis que són morts.
A la vida o al cor quelcom li prenen les ones que se’n van; si no tinc res, les ones que ara vénen, digueu-me: què voldran?
- La caducitat del temps.
Ab les del mar o ab les del temps un dia tinc de rodar al fons; per què, per què, enganyosa poesia, m’ensenyes de fer mons?
Per què escriure més versos en l’arena? Platja del mar dels cels, quan serà que en ta pàgina serena los escriuré ab estels?
Dones maltractades
La violència contra les dones és una expressió de desigualtat entre homes i dones. És una violència basada en la comfirmació de la superioritat d'un sexe sobre l'altre, és a dir, dels homes sobre les dones.
Totes les dones vivim en major o menor intensitat formes de violència des de conviure amb missatges publicitaris que ens tracten com a objectes sexuals fins a arribar a què els nostres marits o inclòs fills, ens peguin una pallissa fins arribar en molts casos a la mort.
Molts dels homes maltractadors ja comencen des de petits perquè han tingut una infància difícil o simplement perquè l'han educat a respondre agressivament i s'entrenen en aspectes actius com guanyar, lluitar, apoderar-se... també ocupa un gran espai d'importancia la publicitat. Però el ser o no ser maltractador pot variar molt en com sigui la persona.
Però els maltractaments es poden sofrir de diverses formes, els maltractaments psíquics que sempre van acompanyats amb els físics i els sexuals.
Les dones estem molt abandonades i per això molt indefenses en aquest tema davant dels maltractadors, ja que moltes vegades fins que no hi ha sang la policia no fa res, encara que hi hagi moltes denúncies i moltes ordres d'allunyament el maltractador si no està vigilat o tancat a la presó sempre podrà violar aquestes ordres sense que ningú li digui res i l'aturi.
És a dir, si a aquest problema de la violència cap a les dones no li donem major importància tota la societat i els polítics mai es podrà solucionar.
viernes, 24 de octubre de 2008
A una hermosa dama
Els trets més característics de la dama del barroc que Francesc Vicenç García expressa en el seu poema son els seguents la dama té els cabells negres, la pell blanca que la compara amb el color blanc de la neu i del marfil.
Crec que actualment el prototip de dona es diferencia amb la del barroc en la pell blanca ja que ara la majoria de les dones volen la seva pell broncejada que no pas blanca i els colors dels cabells ara tothom pot porta el color que li agradi (negre, ros, castany....)
Crec que actualment el prototip de dona es diferencia amb la del barroc en la pell blanca ja que ara la majoria de les dones volen la seva pell broncejada que no pas blanca i els colors dels cabells ara tothom pot porta el color que li agradi (negre, ros, castany....)
domingo, 19 de octubre de 2008
Jordi de Sant Jordi
Segons el meu parer els versos del poema "presoner" que mostren més clarament la solitud del cavaller son:
- Desert d'amics, de béns e de senyor.
- Lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor.
- No vei algú que de mé s'haja cura.
- Ara el meu cor la tristesa fretura.
- Estic a bon punt de morir de trist.
Els versos on s'expressen més fortament els lligams amb el seu senyor el rei Alfons el Magnànim son:
- També el rei, el rei liberal que m'ajuda tan gentilmenta banda.
- Rei virtuós, senyor meu natural.
- Ell me'n traurà, car ell és qui em comanda.
- Pel meu senyor a qui de cor servia.
- Desert d'amics, de béns e de senyor.
- Lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor.
- No vei algú que de mé s'haja cura.
- Ara el meu cor la tristesa fretura.
- Estic a bon punt de morir de trist.
Els versos on s'expressen més fortament els lligams amb el seu senyor el rei Alfons el Magnànim son:
- També el rei, el rei liberal que m'ajuda tan gentilmenta banda.
- Rei virtuós, senyor meu natural.
- Ell me'n traurà, car ell és qui em comanda.
- Pel meu senyor a qui de cor servia.
Ausiàs March: Així com cell qui es veu prop de la mort...
El poeta Ausiàs March compara en el poema "Així com cell qui es veu prop de la mort..." el seu amor per la dama amb els perills que un home passa en plena tempesta en el mar, March al veure que l'amor de la dama no està al seu abast, a causa de la mala sort del seu destí, verifica la indiferència cap a ell. La seva venjativa és anar anar difonent el seu orgull pertot.
jueves, 16 de octubre de 2008
Els camps d'extermini del segle XX
Els camps d'extermini apareixen a partir i durant la Segona Guerra Mundial i fa seixanta-dos anys que l'exèrcit roig va alliberar Auschwitz-Birkenau al sud de Polònia, un dels principals camps d'extermini del segle XX. Els soviètics van trobar-hi 84.000 supervivents en el vast complex exterminador.
Els camps de concentració no van ser pas un invent nazi, els britànics ja els havien usat a Sud-àfrica durant la Segona Guerra de Bóer; els espanyols els van fer servir contra els cubans durant la Guerra d'independència de Cuba, els camps de concentració nazis Dachau i Oranienburg eren molt similars als camps usats per britànics, espanyols... però els camps posteriors nazis van ser els que van suposar la diferència: Treblinka, Sobibor, Belzec, Chelmno i Auschwitz-Birkenau. Aquests camps no eren de concentració sinó d'extermini. L'únic motiu de ser-hi tancat era per morir-hi, no per treballar-hi ni per estar aïllat. A més, els nazis van usar la tecnologia punta per dur fins al final de l'extermini els qui ells consideraven indesitjables: els jueus europeus.
El major camp d'extermini va ser el d'Auschwitz-Birkenau, era el que tenia la tecnologia més avançada, amb cambres de gas capaces de matar fins a vint mil persones al dia amb el gas Zyklon B. Auschwitz va obrir el 1940 com a camp de presoners polonesos, però arran del compromís de la Solució Final, el 1942 va ser reformat per convertir-lo en l'infern sobre la Terra, quan el 27 de gener de 1945 l'exèrcit roig va arribar a Auschwitz, un milió cent mil persones ja hi havien estat assassinades, el 90% d'elles eren jueus. En la història de les nostres civilitzacions hem tingut altres casos de matances de milions de persones, però allò que té de diferent l'holocaust és la seva eclosió en l'era de la informació, la seva realització per part d'un poble (l'alemany) històricament dominat per altres potències europees i que, per tant, hauria d'haver après què significa ser perseguit o haver patit una matança sagnant com la de la Guerra del Trenta Anys i haver afectat el poble jueu. Que un poble civilitzat i culte com l'alemany es deixi arrossegar a la barbàrie mostra el nou poder dels mitjans de comunicació de masses, que reparteixen la culpa a tothom de manera que ningú és innocent però ningú és tampoc del tot culpable. És a dir, la matança de jueus es feia com l'activitat d'una empresa industrial, en què ningú és totalment responsable del producte final, uns treuen els jueus de casa, els altres els porten en tren, uns altres els amunteguen en camps, d'altres els ofeguen en gas, uns altres n'aprofiten el cabell, les dents o el greix i uns altres en cremen les restes. I tot plegat i dirigit per baixets funcionaris amb ulleretes rodones que no són gaire xerraires ni tenen sentit de l'humor.
I la víctima de totes aquestes crueltats, el poble jueu, no ha restat indiferent de fer-los desaparèixer del planeta. El 1942 hi havia uns dotze milions de jueus de Londres a Vladivostok. El 1945 només en quedaven sis milions. La barreja cultural, religiosa, ètnica, i familiar que és el judaisme ha destacat sempre per la seva capacitat cultural i científica. No hi ha cap altre grup nacional, ètnic, cultural o religiós que tingui avui un percentatge similar de premis Nobel, ni tingui tants líders polítics, comunicatius o empresarials. Tot un èxit de supervivència en les condicions més difícils. Aquesta resistència provoca, molt d'odi encès per l'enveja o la necessitat de notorietat pública. És una vergonya que encara hi hagi gent que nega l'existència de l'Holocaust.
viernes, 3 de octubre de 2008
Ramon Llull
Ramon Llull va neixer l'any 1232 a Ciutat de Mallorca, fill de Ramon Llull i d'Isabel d'Erill. Durant la seva joventut va servir com a senescal i majordom. Vivia a la cort i duia una vida alegre i una mica esbojarrada.
Cap als trenta anys va tenir cinc aparicions de Jesucrist crucificat i apartir d'aquí la seva vida va canviar radicalment. Va sentir-se cridat per Déu, per aixó va deixar la bona vida i es va dedicar a convertir els infidels mitjançant la persuació, a escriure llibres religiosos i a demanar a les autoritats la funció de monestirs.
jueves, 2 de octubre de 2008
L’accés dels joves d’avui a un habitatge digne.
L'accés dels joves a un habitatge, avui dia, es bastant complicat. Si tenim en compte el preu dels salaris que hi tenim, es molt complicat que puguem adquirir un habitatge. Abans de comentar res, vull remarcar un dret que tenim, aquest es el següent: " Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne y adequat. El poders públics promouran les condicions necessàries y establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sou amb l'interès general per impedir l'especulació." Art. 47 de la Constitució Espanyola.
Doncs bé un habitatge que ens pugui interessar pot costar-nos uns tres-cents mil euros aproximadament, si tenim en compte que una persona te un salari base de uns nou-cents euros, aquesta persona no es pot permetre adquirir un habitatge. Si ajuntéssim dos salaris nomes ens arribaria per pagar l'hipoteca, y per viure? d'això només es beneficien els bancs, les constructores, immobiliaris, ajuntaments ... nosaltres el joves tenim dret a desenvolupar un projecte independent de vida, però amb l'encariment de les hipoteques es quasi impossible.
L'altre opció es anar-te a un pis de lloguer, però tota la teva vida no vas a estar de lloguer en lloguer sempre pagant a final de més la quota que et demanin i sense poder estalviar gens o quasi res, ja que, aquests diners s'escapen cap "un forat sense fons".
El joves hauríem de reivindicar aquest dret. Una manera seria fer manifestacions, per la meva opinió es un mètode poc factible, l'únic que es pot aconseguir son ajuts, ja que el preu dels habitatges no crec que baixi.
Doncs bé un habitatge que ens pugui interessar pot costar-nos uns tres-cents mil euros aproximadament, si tenim en compte que una persona te un salari base de uns nou-cents euros, aquesta persona no es pot permetre adquirir un habitatge. Si ajuntéssim dos salaris nomes ens arribaria per pagar l'hipoteca, y per viure? d'això només es beneficien els bancs, les constructores, immobiliaris, ajuntaments ... nosaltres el joves tenim dret a desenvolupar un projecte independent de vida, però amb l'encariment de les hipoteques es quasi impossible.
L'altre opció es anar-te a un pis de lloguer, però tota la teva vida no vas a estar de lloguer en lloguer sempre pagant a final de més la quota que et demanin i sense poder estalviar gens o quasi res, ja que, aquests diners s'escapen cap "un forat sense fons".
El joves hauríem de reivindicar aquest dret. Una manera seria fer manifestacions, per la meva opinió es un mètode poc factible, l'únic que es pot aconseguir son ajuts, ja que el preu dels habitatges no crec que baixi.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)